Gerard hi ha un problema en fer els hipervincles he estat mirant que estiguint b pero estaban tots caiguts despres els he intentad editar pero no podias posar-los per aixo ho he posat amb text
dimecres, 12 de maig del 2010
El text que comentaré és un fragment de l’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931 va ser pintor, escriptor i en general un dels artistes més importants del modernisme català), es una obra que es desenvolupa dintre del modernisme i que va ser publicada en el 1907.
El senyor esteve és el propietari d’una merceria que pertany a la seva família fa generacions, el seu fill Estevet vol ser escultor però els seus pares no volen que ho sigui. El fragment comença en la situació de l’Estevet amb la seva mare plorant al costat (suposant que l’Estevet li acaba de dir que vol ser escultor. El seu pare entra en escena tot seguit i comença a interrogar al seu fill preguntant-li que què fa quan surt , l’Estevet acaba dient-li que va a llotja ( lloc on s’ensenyen les arts, en aquell moment el senyor Esteve explota de fúria cridant al seu fill perquè no vol continuar el negoci familiar. S’ha de comentar que al final de l’obra el senyor Esteve i L’Estevet fan les paus just abans que el senyor esteve mori.
A continuació comentaré el fragment de l’obra l’auca del senyor Esteve. En primer lloc cal destacar que aquesta obra es un simple reflex de la vida de Santiago Rusiñol ja que ell va patir la mateixa situació que la del fragment anteriorment anomenat. En segon lloc el fragment en general es una hipèrbola de les situacions de l’artista modernista contra la societat. En tercer lloc envers la situació del fragment s’ha de dir que l’Estevet es troba en un entorn totalment conservador i que l’únic lloc on es sent lliure es a llotja on cada cop hi va mes sovint. En quart lloc personalment crec que Santiago Rusiñol destaca certa fúria sobre l’esperit conservador i que això es veu reflectit en l’obra aplicant una hipèrbola sobre l’idea conservadora concretament en el pare de l’Estevet ja que el reflecteix amb certa tossudesa i innocència sobre l’art i les idees modernistes;“No t’entenc però quasi no et vull entendre”. En cinquè lloc el fragment està escrit en un llenguatge col·loquial ja que en els temps de l’obre la gran majoria de persones eren analfabetes i amb poca cultura i així s’assegurava de poder arribar a tota la gent del públic. En sisè lloc el text presenta principalment una figura retòrica d’hipèrbola; “no cau el cel i la terra”, “No tenies cap altre punyal per clavar-me”.En últim lloc el text esta escrit amb un cert ritme poètic barrejant-lo amb el teatre.
Biel Martí Pardo Català 28-1-10
Per acabar he de dir que el senyor esteve i L’Estevet fan les paus poc abans de que El senyor Esteve mori i si no fos per els diners del senyor Esteve l’Estevet no hagués pogut estudiar les arts que volia.
dimecres, 27 de gener del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
